Jubilats per Mallorca

Jubilats per Mallorca és una associació que pretén ofrir als jubilats i assimilables, propostes i àmbits de feina voluntària en defensa de la llengua, de la cultura, del territori i també en favor del reconeixement ple de la nostra dignitat i dels nostres drets socials, culturals, econòmics i de tota casta. Per posar-se en contacte amb nosaltres cal enviar un e-mail a jubilatsxmca@gmail.com

Guió de CONVERSES i oferiment , de franc, de còpies en dvd

jubilats | 15 Abril, 2011 22:06

Des de Jubilats per Mallorca vos oferim, de franc, un dvd de l'enregistrament CONVERSES, del qual en penjam el guió a la part de text ampliat. L’objectiu principal d’aquest assaig audiovisual és el de ser un al·legat a favor del manteniment de la llengua pròpia de Mallorca (el català), com a eina d’integració de tots els qui hi vivim, dels qui ja hi eren i dels qui han arribat fa poc. Per aconseguir aquest objectiu principal intenta evidenciar el conflicte tot subratllant que, sovint, és fruit de prejudicis i contradiccions fàcilment superables amb una bona informació. Si vos interessa podeu enviar un correu a jubiltsxmca@gmail.com i el vos farem arribar.Guió de CONVERSES 00- ( Som dins un establiment de paqueteria. En Fdo. hi i es posa en cua darrera una senyora que està acabant la gestió, i a qui el dependent entrega un paquet. S’acomiaden la senyora i el dependent) Sra.- Bé, idò moltes gràcies. Dependent.- Gràcies a vostè, senyora. (La senyora se’n va i en Fdo. fa passa endavant) Dependent.- Vostè dirà! Fdo.- A mi, en español! Dependent.- (Amb un poc de mala cara però no massa) Bueno, “Vostè dirà” no es difícil de entender. Fdo.- Le he entendido perfectamente, pero prefiero que me atienda en español. Dependent.- (Amb una mica més de mala cara que no abans) Y si yo voy a donde trabaja usted i digo que prefiero que me atienda en mallorquín, lo harà? Fdo.- Naturalmente que no. Dependent.- (Ara amb cara de póker i forçant l’accent mallorquí) “Entonses, ustet dirà”. (En Fdo. Allarga un paper al dependent i es fon la imatge) 0.- Imatges inicials (Sobre el 0. 1 i el 0.2 sentim la cançó “Venim del nord venim del sud”, d’en Lluís Llach). 0.1.- Surten els crèdits de la pel·lícula: Un quadre amb el títolCONVERSES. Un quadre que digui Producció Obra Cultural Balear. Un quadre que digui Producció executiva “Jubilats per Mallorca”. (Els agraïments es deixen per posar-los al final) 0.2.- Sobre unes imatges de la darrera concentració per lalllengua nque va organitzar l’OCB es veu gent de tot color i de tota procedència, imatges de cartells en tota casta d’idiomes, també en castellà i en català, que acaben amb un cartell de Sa Tenda Ecològica. 1.- A la Ràdio Veim la façana d’Ona Mallorca Ràdio i llavors hi entram 1 .1 .- A la ràdio .- (Sentim la música de fons d’en Joan Moll i veim la locutora, en Rafel, en Manolo i en Tomeu que estan conversant. Entram en el moment en que la locutora fa una pregunta a en Manolo) Loc.- Manolo, i tu? Com va ser això d’oferir-te com a catalanoparlant a un grup de conversa, essent andalús? Manolo.- Be, jo ni sabia que existissin aquests grups de conversa. Érem en es bar, amb en Tomeu i ... amb això ... (Damunt el bocí subratllat veim imatges exteriors del bar Pigalle) (Passam a veure na Domitila i en Fernando a una mateixa taula d’el bar, conversant, i devora ells una taulada on hi ha en Tomeu i en Manolo. En Rafel, que és a la barra, se gira i veu na Domitila i s’hi arramba) (Els de la taula del costat, especialment en Manolo i en Tomeu, han de fer qualque mica de menció d’estar una mica pendents del que passa a la taula de na Domitila) Rafel.- Hola Domitila, què fas per aquí? Domitila.- “Nos” hem aturat amb el meu amic Fernando (adreçant-se a Fernando diu) Fernando, te presento a Rafel, un amigo. (es donen la mà) – Molt de gust - Encantado Domitila.- I tu què hi fas? Rafel.- Ah! Jo hi venc cada dia en haver dinat, a prendre cafè, i com que no t’hi havia vist mai, m’ha vengut de nou. Domitila.- No, noltros és que passàvem per aquí davant i “nos” hem aturat. Rafel.- Bé. Vaig a acabar de prendre es cafè que he de partir escapat cap a sa feina. (adreçant-se a Fernando afegeix) Encantat d’haver-lo conegut. (Se’n va a la barra, s’acaba el cafè i parteix. En Fernando i na Domitila continuen parlant una estona sense sentir-los, llavors els sentim) Fernando.- ¿ I tu, por què le has hablado en catalán al tío ese? Domitila.- ¿Y por qué no? Estoy aprendiendo el mallorquín y él es el coordinador del grupo de conversación que nos reunimos una hora a la semana para practicar el habla coloquial. Fernando.- ¿Y para que quieres aprender el mallorquín, o catalán, o lo que diablos se diga el dialecto ese? Domitila.- Hombre!! Es la lengua de aquí, ¿no?! Fernando.- Aquí estamos en España y la lengua de aquí es el español. Domitila.- Pues el mallorquín, ¿qué es? Fernando.- Todo eso de mallorquín, o catalán, o valenciano, es un invento de cuatro separatistas con ganas de jodernos a los españoles, porque en cualquier caso si son bilingües, pues que hablen en español y ya està!!! (Des de la taula del costat, es gira en Manolo i intervé) Manolo.- Perdonen que me meta en su conversación pero no he podido evitar escucharles. Vine a Mallorca a los 10 años y llevo unos 50 años viviendo aquí, y les puedo asegurar que el mallorquín no es ningún invento. Cuando llegué la mayoría de los más viejos y muchos de media edad no sabían hablar en castellano, ... (damunt aques parlament hem vist imatges d’infants dels anys seixanta al moll antic de Palma) (Tornam a veure l’emissora de radio i en Manolo que continua parlant) Manolo.- Els vaig explicar que els joves i la gent que havien anat a escola sí que en sabien, tot i que no el xerrassin de lo millor. (tornam a veure en el bar en Manolo que continúa parlant) Manolo- Hablaban mallorquín sin dificultad y conocían refranes y canciones., y sabían improvisar rimas, ... Pero su lengua no era el castellano.. (damunt el bocí subratllat hi viem la cara de na Domitila) Domitila.- Y a lo que hablaban ¿qué le decían?, mallorquín o catalán? Manolo.-De hecho la gente normalmente no decía nunca catalán y español sino mallorquín y forastero, y los que evitaban decir forastero, no decían nunca español, sino castellano... (Tornam a la radio i continua en Manolo) -Els vaig explicar que fins i tot es qui sabien conversar en castellà no eren bilingües, perquè se’n desfeien molt millor xerrant en mallorquí que no en foraster. // I que llavors sí que entre es qui arribàrem de sa península, i sa radio, s’escola i tot això, ... (Damunt el bocí subratllat s’hi veuen imatges antigues de gent davallant del vaixell amb maletes de fusta) (Tornam al bar i continúa en Manolo) -... i después con la televisión, ha llegado a haber bilingües ... , como yo mismo (rient), que cuando hablo en mallorquín nadie diría que soy andaluz. Fernando.- (mig emprenyat) Bueno, pues hace cincuenta años no eran bilingües, pero ahora sí lo son !! Manolo.- Aunque ahora muchos mallorquines hablen castellano con soltura no creo que se pueda decir que los mallorquines son bilingües por naturaleza, igual que si muchos portorriqueños hablan bien el inglés no puede decirse por eso que son bilingües por naturaleza. (Tornam a la radio i parla en Manolo) - Aquell homo se va enfadar molt i deia que jo feia discursos catalanistes. (Tornam al bar) Fernando.- (Serè però de forma una mica autoritària) No se ofenda, caballero, pero usted acaba de echarnos un rollo, que parece como si lo tuviera preparado de antemano, ¿no serà acaso que usted es uno de esos “xarnegos” que se han hecho catalanistas, vete a saber por qué motivo? Domitila.- Pero Fernando!!! Tomeu.- (en un castellà que es nota que no hi conversa quasi mai). Usted ha dicho xarnego, pero en Mallorca nadie usaba esta palabra, aquí decíamos forastero, y a veces murciano o jaenero, pero xarnego no lo decíamos nunca. (Tornam a la radio i parla en Manolo) - ... i que des de que m’havia jubilat pensava bastant en aquestes coses, i que pentura era per això que me sortia com si fos un discurs (amb un encadenament) i que sa paraula foraster se feia servir per significar castellà, encara que a vegades se deia com si fos un insult .... (Tornam a la ràdio. Continua en Manolo) -... y a mi me dolía. Pero en la mili vi llamar polacos a los que hablaban mallorquín y escuché en ocasiones ... Insert 1 ( aquí la imatge es fon damunt la cara d’en Tomeu, qui escolta, i començam a veure els records que li venen al cap) (es farà a partir de fotografies i efectes visuals a partir d’elles, sentint el diàleg de fons. Es transmetrà la idea de que és amb una altres soldats, quan feia la mili, conversant en mallorquí entre ells, i se’ls acosta un oficial i els insulta pel fet de conversar en mallorquí) : Soldat 2.- “Sa marxa d’ahir va esser ben fotuda” . Soldat 3.- “ Lo més fotut és que en vengui un que és més beneit que una espardenya i perquè du galons t’insulti i te tracti de beneit a tu”. Tomeu.- “Es veu que això és sa mili, al·lots!!” Mentre es feia aquest diàleg, un oficial ha caminat cap allà on era el grupet, en el moment de ser-hi ja a devora s’ha aturat i els ha dit.- “No ladréis, perros. Hablad español” ( es va fonent la imatge sobre el militar i tornam a sentir la veu d’en Manolo i a veure la imatge de dins el bar) ... Fi de l’insert 1 ”, y la verdad es que siempre pensé que ser insultado por ser mallorquín en Mallorca era peor que ser insultado por no ser mallorquín cuando ibas a Mallorca, aunque las dos cosas fuesen cosas malas. (Damunt part d’aquest parlament es pot veure na Domitila parant esment alque s’hi diu) Fernando.- Excúseme la sinceridad, pero pienso que ha renegado usted de su lengua y de su patria. Manolo.- Cuando voy a Granada, a visitar la família que tengo allí, veo que mi habla se mantiene firme. Si patria significa de los padres, no tengo ningún temor por mi lengua patria. (amb un encadenament lligam aquest parlament amb el següent) (Continua en Manolo) Manolo- En cambio cuando vuelvo a Mallorca me doy cuenta de cuanto terreno ha perdido la lengua de los mallorquines desde que yo llegué, en que por las calles, no se escuchaba más que el mallorquín. La lengua que me preocupa es la lengua patria de los mallorquines. Tomeu.- (Ara ja en mallorquí i adreçant-se a na Domitila)Es meus padrins no sabien xerrar es castellà, però “mumare”, que havia anat un poc a escola, en sabia una mica i, quan li parlaven en castellà, deia: “ Y usted que en-ti-ende- el ma-llor-quín”, i si li reponien que sí, afegia, “Menos mal perque, a jo, això de xerrar es foraster me costa una penada”. Ara, amb lo molt que ha escoltat sa radio i sa televisió, ja no li costa tant com li costava. Manolo.- Yo aprendí el mallorquín pronto, y lo hablo con muchos de mis amigos, aunque con mi esposa ... (Tornam a la ràdio i coversa en Manolo) ... però que en es meus néts, sempre que els veig, els dic que són mallorquins i que han d’aprendre bé es mallorquí, i els enseny endevinalles i jugam en mallorquí ... Però aquell homo ... (Tornam al bar) Fernando.- ¿Es que ya no se siente usted español? Manolo.- Sí, me siento español, pero pienso que muchos que alardean de amar España se engañan a si mismos. Porque si uno dice que Mallorca es España y luego protesta contra el mallorquín es que en el fondo piensa que lo mallorquín no es español ... Fernando.- Bueno, el mallorquín, el mallorquín, .... A mí lo que me jode es que sea catalán!! Manolo.- ¿Y Cataluña, es España o no es España? Fernando.- Hombre! ... Sí, ... claro ... (S’apaga l’escena mostrant cares de perplexitat) (Tornam a la ràdio) Tomeu.- Va ser a partir d’aquest fet que en Manolo i jo vàrem decidir anar en aquests grups de conversa Manolo. – (rient) I ara ja sortim per sa ràdio i tot. Rafel.- (es veu un collage d’imatges de tots afavorint més en Rafel) (Canvi d’escena) “.- 2 - A CTE DE FI DE CURS DELS GRUPS DE CONVERSA “PARLANT S’ENTENEN” Damunt negre veim un cartell que diu “Un any més tard” i ha canviat la música Veim una imatge del carrer de Sant Alonso, enfocant cap allà on hi ha Can Alcover. Veim una mimatge de la porta d’entrada a Can Alcover. Veim un cartell que diu: Fi de Curs dels Grups de Conversa “Parlant s’Entenen” Hi ha gent dreta que menja i beu. Hi ha una càmera de televisió que es passeja gravant acompanyada d’una locutora amb un micròfon. 2.1 La càmera es passeja per entre els grups de persones que hi són, moltes d’elles amb aspecte estranger, tant del nord com del sud. Responen dues de les assistents a l’acte Manuela.- Jo vaig patir de valent sa imposició des castellà. No sé què passava a ses altres escoles, però a sa meva no podíem dir ni una paraula en mallorquí!!! Antònia LL.- A les escoles on fan immersió lingüística en català respecten molt les llengües dels infants, per això hi solen anar contents. S’atura la càmera i la locutora al grup on hi ha en Fernando i na Domitila, en aquest grup també hi ha en Manolo. En Manolo s’adreça a la locutora de la televisió que, casualment és la mateixa locutora de la ràdio d’un any enrere i, assenyalant en Fernando, li diu: Manolo.- Aquest senyor és aquell senyor madrileny que te vaig contar a s’entrevista que me feres a sa ràdio, deu fer ja més d’un any, te’n recordes? Locutora.- Ah sí...! (i llavors adreçant-se a en Fernando) I vostè ha canviat de bàndol o què? En Fernando el mira i riu, llavors es queda pensatiu i veim el que recorda 2.2.1 Som al carrer Blanquerna, aprop de l’Avinguda, davant Sa Tenda Ecològica. Veim en Robert que s’hi passeja mirant mostradors. En Fernando i na Domitila surten de la tenda i es queden drets conversant. Sentim el que diuen. Fernando.- (mirant rellotge) Bien, a las siete tengo que estar allí. Domitila.- Te queda tiempo, todavía. Na Domitila es gira un poc i repara en Robert i el crida. Domitila.- Robert! Robert.- (girant-se cap a ells dos i fent una mica de cara de sorprès) Hellow, Domitila! En Robert avança cap allà i tenen un petit diàleg en anglès. Robert.- Hellow, Domitila! Domitila.- What are you doing here at this time of the year?, I wonder. Robert.- This year I brought my holidays a bit forward. En Fdo s’ha quedat una mica al marge, perquè no coneix en Robert. Llavors na Domitila els presenta Domitila.- Look! He is Fernando, my boyfriend. I diu a en Fernando Domitila.- Te presento a Robert, un amigo inglés Es donen la mà en Robert i en Fernando Robert.- (somrient) Hellow! Fdo.- Hola! I que, ¿de vacaciones o trabajando por aquí? Robert.- (Amablement) In english, please! Fdo.- (Amb cara d’emprenyat, sense respondre a en Robert i adreçant-se a na Domitila) Tengo prisa. Me voy. (Li dona una besada i parteix) (Els altres dos se’l queden mirant) 2.2.2 Sortim d’aquest record d’en Fernando i tornam a la festa; ell es decanta una mica del grup i surt a respirar aire pur. Continua pensatiu i tornam a veure el que recorda. (En Fernando i na Domitila surten del cinema Renoir, a S’Escorxador. Es veu que van conversant sense sentir el que diuen. S’asseuen a un bar. Llavors minva la música i els sentim) Domitila.- Por cierto, quería comentarte sobre tu actitud con mi amigo Robert, el otro día. Fdo.- Me jode que vengan a trabajar aquí y no se molesten ni siquiera en entender el español. Domitila.- Es que el està aquí de vacaciones, de turista y, además, tu sabes hablar inglés. Fdo.- Bueno, pero que alguien me diga como tengo que hablar me molesta. Que hubiera dicho que no me entendía, pero “in english, please”, joder .... Domitila.- Pues yo te he visto a tí diciendo que te hablaran en castellano, aún habiendo entendido perfectamente lo que te acababan de decir en mallorquín. Fdo.- (Un pel pensatiu i a poc a poc) Es que no es lo mismo! Domitila.- ¿Por qué, no es lo mismo? (Aquí la càmera s’atraca a la cara d’en Fdo. Y es veu en blanc i negre el moment de l’escena 2.1, quan en Fdo diu “Le he entendido perfectamente, pero prefiero que me atienda en español” i la cara de póker del dependent ) (Na Domitila repeteix la pregunta) Domitila.- ¿Por qué no es lo mismo? Fdo.- (Com qui s’ha pensat una estona la resposta) No lo sé ... Domitila.- Pienso que yo sí lo sé. Porque tu exiges, en Mallorca, para tu lengua, un respeto que tu no tienes, en Mallorca, para la lengua de los mallorquines. Fdo.- (Pensatiu. Respon al cap d’uns segons) Tal ves sea eso. No lo sé ... (Es fon la imatge) 2.3 Tornam a dins la sala on es fa la festa; la càmera s’atura a un rotlle on hi ha diverses persones conversant. Es veu que la locutora els ha fet preguntes que van responent acostant-se al micròfon. ESCENA DELS QUI ESTAN ASSEGUTS Abdul.- (Amb bona pronúncia però que es veu que li costa trobar el vocabulari) Som n’Abdul i faig de marger i ... ja està! (riu) Daniela – Som na Daniela, som argentina i fa tres anys i busques que visc a Mallorca. Maldament que quan vaig venir no sabia que a Mallorca es parlava català m’agrada aprendre mallorquí i xerrar en mallorquí, però no que sigui imposat. Jaume.- Cap llengua no té sa condició d’imposada en es seu propi territori. És impossible que, a Mallorca, es mallorquí sigui imposat. Daniela.- Però es “territorios” no tenen llengua! En jo.- Sa Declaració Universal des Drets Lingüístics diu que per llengua pròpia d’un territori s’entén sa llengua de sa comunitat històricament establerta en aquell espai. Maekhor.- Quan vaig arribar a Palma vaig conèixer més gent que me parlava en castellà que no en català, però ja vaig intuir que es català era sa llengua d’aquí. Llavors vaig veure que era tan d’aquí que li deien mallorquí. Pep capell.- Jo tenc un amic brasiler, en Joao, que no ha pogut venir, que ha viscut a Lisboa i a Barcelona, i diu que hi ha més diferències entre es portuguès que es parla en el Brasil i es qui se xerra a Lisboa, que no entre es català de Barcelona i es de Mallorca. ...... Norka.- Quan vaig anar a viure a Madrid me’n vaig tèmer que no m’entenien, tot i que parlàvem sa mateixa llengua, es castellà, jo els entenia a ells però ells a mi no m’entenien. 2.4 2.4.1La imatge ens mostra un grup de persones conversant entre les quals hi ha en Fernando i na Domitila. En Rafel passa per darrera ells i s’atura a saludar-los. Rafel.- Hola, com estau.? Domitila.- Bé, ja ho veus. Rafel.- I es nin que fa? Fdo.- Està guapíssim com la seva mare. Domitila (rient).- L’hem deixat amb sa meva germana, que és sa “madrina”. Rafel.- Bé. Continuau sa conversa, ja xerrarem més tard. (En Rafel continua caminant amb un somriure a la boca. Lllavors veim el que està pensant) 2.4.2Record d’en Rafel (En Rafel és assegut a una taula , al local de les reunions de conversa, remenant papers. Entren en Fdo., que fa cara de satisfet, i na Domitila, que ja es comença a notar que està embarassada. S’arramben a la taula d’en Rafel i el saluden) Domitila.- Hola Rafel, com va? (S’asseu a una cadira, davant la taula . El seu català ha millorat en fluïdesa) Rafel.- Uep! Què feis per aquí? Fdo.- (Rient i asseient-se) Hola. Domitila.- Passàvem per aquí davant i mos hem aturat a saludar-te. Rafel.- I tu, Fernando? Fas progressos o què? Fdo.- (Enxamporradament) “Muy” a poc a poc, però el meu “heredero” (assenyala la panxa de na Domitila) progressa molt “deprisa”. Hi “habrà” un foraster més. (riu) Rafel.- Si neix aquí, serà mallorquí. Fdo.- Ja “me” has entès. Serà mallorquí però no serà “autóctono” mallorquí. Rafel.- Ho serà si voleu que ho sigui i si ell ho vol esser. Sa condició per esser mallorquí de soca-arrel és molt bona d’adquirir: basta voler-ho ser i estimar lo mallorquí. Domitila.- Des de que tenc més “soltura” per parlar en mallorquí, ja he trobat molta gent que s’ha pensat que era mallorquina. Fdo.- Jo sempre seré “madrileño” Rafel.- Tenc un amic nascut a Mendoza, de pares mallorquins, i se sent plenament argentí i plenament mallorquí as mateix temps. No sembla tenir cap conflicte entre aquestes dues identitats. Domitila.- Hem pensat que en es nin li parlarem en castellà que és sa llengua de tots dos, però que el durem a una guarderia i a una escola que facin les classes en català, perquè així aprengui el mallorquí ben après. Rafel.- Pens que podríeu fer una cosa més: Mostrar-li que conversau en mallorquí amb sos que hi conversen, i demanar davant ell als catalanoparlants que vos conversin en mallorquí. Fdo.- Jo ja he entès vostres “razones”, Mateu, “pero” si la majoria de mallorquins “siguen” girant de llengua quan parlen amb un que no coneixen o amb un que no els conversa en mallorquí “no vais a ninguna `parte”; es mallorquí durarà poc. Rafel.- Aposta hem de mester que es qui ja heu entès la cosa mos ajudeu a vèncer es complex d’inferioritat que tres segles de persecució lingüística han arribat a provocar-nos. Fdo.- (rient i gesticulant) Venga, venga! Que ara ja fas política! Domitila.- (adreçant-se a en Fdo) “Pienso que Rafel tiene razón” Fdo.- (rient i aixecant-se de la cadira, com qui prepara per anar-se’n) “Pues” ajudarem tot lo que podrem. “Pero” si no “os” posau a tenir més fills ...( fa un gest tocant la panxa de na Domitila mentre ella també s’aixeca, i es va fonent la imatge) La imatge torna a la cara d’en Rafel i acaba l’escena 2.5 Tornam a veure la reunió grossa i tornam al grup on érem abans d’anar al grup on comença l’insert del que pensa en Rafel. La càmera i la locutora estan fent preguntes als assitents Locutora.- I tu? Dorotea.- Soc alemanya, fa cinc anys que visc a Mallorca i tot i que sé diverses llengües, convers molt en català, i quan un catalano-parlant no me respon en mallorquí perquè veu que som estrangera me fa molt mala impressió Maekhor - Jo me queix de que molts de mallorquins, quan veuen que som negre, me xerren en castellà, maldament jo els conversi en mallorquí. Ara sembla que està canviant la cosa una mica. Norka- A mi una dona me va dir que a s’escola li havien ensenyat que era de mala educació xerrar en mallorquí amb sos qui no eren mallorquins. Raixid- (Molt a poc a poc) Jo pens que és de mala educació anar a viure a una banda i no aprendre, com a mínim a entendre, sa llengua de sa gent d’aquella banda. 2.6 Es veu el grup gros. Es reparteixen còpies de la Balanguera i surt en Jaume a explicar que: “Som a Can Alcover, casa del poeta que, inspirant-se en un joc popular, escrigué La Balenguera, poema que ha arribat a convertir-se en l’himne de Mallorca. Tots vosaltres, i molts que ara no són aquí, heu ajudat, desinteressadament, a fer aquest assaig audiovisual que vol esser un modest clam a favor del manteniment de la llengua pròpia de Mallorca com a llengua d’integració de tots els qui vivim en aquest territori, dels qui ja hi eren i dels qui han vengut fa poc. Ara entonarà la cançó na Sònia Galkin, que ha interpretat, a l’enregistrament, el paper de na Domitila. Ella, de nacionalitat alemanya, nascuda a Colòmbia de pare argentí i mare colombiana, neta d’un emigrant rus a sudamèrica, i resident a Mallorca, agrupa, de qualque manera, en una sola persona, bona part del que aquesta pel·liculeta ha volgut transmetre. Ella començarà i tots ens hi afegirem. Moltes gràcies” Surt na Domitila a cantar la primera estrofa de la Balenguera i la gent repeteix amb ella la tornada de la primera estrofa. Es fon a negre i surten els agrïments i la resta de crèdits, dep. legal, etc., mentre tornam a sentir en Lluís Llach cantant la cançó Venim del nord, venim del sud

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb