Jubilats per Mallorca

Jubilats per Mallorca és una associació que pretén ofrir als jubilats i assimilables, propostes i àmbits de feina voluntària en defensa de la llengua, de la cultura, del territori i també en favor del reconeixement ple de la nostra dignitat i dels nostres drets socials, culturals, econòmics i de tota casta. Per posar-se en contacte amb nosaltres cal enviar un e-mail a jubilatsxmca@gmail.com

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM

jubilats | 28 Novembre, 2013 22:44

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general. És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental. Les fal·làcies que els serveis públics funcionaven millor privatitzats (ja anam comprovant que no era vera), que havíem de fer plans privats de pensions per si arribaven a fallar les jubilacions públiques (molts de plans privats ja haurien fet fallida si els governs no haguessin salvat els bancs donant-los doblers públics), que s'havien de llevar els controls als bancs i deixar que les caixes funcionassin com si fossin bancs (ja en patim els resultats), que s'havien de reduir els controls urbanístics (ja hem tengut bombolla immobiliària), que s'havia de fer pagar més pocs imposts a la gent més rica, perquè així invertiria més i crearia llocs de feina (de moment ells són més rics d'ençà de la crisi i la resta o hem fet fallida, o tenim més precarietat laboral, o som a l'atur) etc., arribaren a intoxicar el pensament de molta gent i de molts de polítics teòricament d'esquerres, i són, aquestes fal·làcies, a l'arrel de la crisi actual. En el cas de l'estat espanyol (i en altres) la cosa s'ha agreujat per l'abundància dels casos de corrupció, de frau fiscal, d'inversions fetes arreu, més amb la intenció de cobrar-ne les comissions corresponents que no que servissin a l'interès públic, etc. Però aquí, possiblement, més important que no això han estat les despeses que s'han fet no en funció que fossin útils a l'economia del conjunt de l'estat ans en funció que fossin considerades convenients per al foment del nacionalisme espanyolista. Aquestes despeses les hauríem d'agrupar en dos àmbits diferents: A. Per una banda, no s'han reduït els funcionaris de l'administració central en proporció a les competències que s'anaven transferint a les comunitats autònomes. B. Per l'altra, moltes de les inversions en infraestructures no s'han fet en funció de que convenguessin al conjunt de l'economia espanyola, ans en funció de que convenien al manteniment del centralisme. Pel que fa al primer àmbit, l'han intentat capgirar dient que hi havia moltes despeses, perquè hi havia molts més funcionaris per culpa de les autonomies, cosa que si en alguns casos podria ser relativament certa (el "café para todos" té aquest inconvenient), en conjunt s'ha produït perquè reduir funcionaris a Madrid suposava reduir el flux de capitals de l'estat cap a Madrid i, per tant, reduir la "força" econòmica de Madrid dins el conjunt de l'estat. Pel que fa al segon àmbit, per potenciar una capitalitat de Madrid que entenien que era una base fonamental del seu nacionalisme espanyolista, han prioritzat una xarxa radial de comunicacions, de trens d'alta velocitat, carreteres, etc., i un concepte centralista del funcionament dels aeroports, cosa que ha suposat unes inversions extraordinàriament elevades i poc rendibles que, a més de la tudadissa de doblers que ha comportat, ha impedit o dificultat que es fessin les inversions que sí que convenien al conjunt de l'economia de l'estat. Un exemple del que acabam de dir és que s'hagin fet línies d'AVE, Madrid-Sevilla, Madrid- València, Madrid- Alacant, Madrid- Barcelona, Madrid- Galícia, etc., totes elles deficitàries, i no s'hagin fet ni el corredor mediterrani ni el corredor atlàntic, que molta gent reclamava com a rendibles i que la Comunitat europea acaba d'ordenar a l'estat espanyol que es construesquen. El corredor mediterrani (Perpinyà-Barcelona-València-Murcia- Algecires) hauria generat riquesa a Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya, i de rebot també a les Balears; el corredor atlàntic ( Ferrol-A Coruña -Santiago- Pontevedra- Vigo- Tuy), hauria generat riquesa a Galícia i al nord de Portugal; les dues infraestructures sí que haurien estat rendibles, però com que no reforçaven el centralisme de Madrid, els governs espanyols s'han estimat més fer-ne unes altres que són una ruïna. Un altre exemple el podem trobar si comparam allò que s'ha gastat a l'aeroport de Madrid i al de Palma i ho comparam amb la rendibilitat i amb el trànsit d'avions dels dos aeroports, etc. És per això que afirmam que, tot i que aquesta crisi és a escala mundial i té la gènesi fonamental en l'intent del gran capital financer de concentrar el poder econòmic, polític, energètic i cultural en molt poques mans i impedir una autèntica democràcia, l'estam patint amb més intensitat del que la patiríem si no fos per l'actuació dels diversos governs del PP i del PSOE que han posat el seu nacionalisme espanyolista per davant dels interessos econòmics del conjunt de la població de l'estat.

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM

jubilats | 28 Novembre, 2013 22:44

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general. És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental. Les fal·làcies que els serveis públics funcionaven millor privatitzats (ja anam comprovant que no era vera), que havíem de fer plans privats de pensions per si arribaven a fallar les jubilacions públiques (molts de plans privats ja haurien fet fallida si els governs no haguessin salvat els bancs donant-los doblers públics), que s'havien de llevar els controls als bancs i deixar que les caixes funcionassin com si fossin bancs (ja en patim els resultats), que s'havien de reduir els controls urbanístics (ja hem tengut bombolla immobiliària), que s'havia de fer pagar més pocs imposts a la gent més rica, perquè així invertiria més i crearia llocs de feina (de moment ells són més rics d'ençà de la crisi i la resta o hem fet fallida, o tenim més precarietat laboral, o som a l'atur) etc., arribaren a intoxicar el pensament de molta gent i de molts de polítics teòricament d'esquerres, i són, aquestes fal·làcies, a l'arrel de la crisi actual. En el cas de l'estat espanyol (i en altres) la cosa s'ha agreujat per l'abundància dels casos de corrupció, de frau fiscal, d'inversions fetes arreu, més amb la intenció de cobrar-ne les comissions corresponents que no que servissin a l'interès públic, etc. Però aquí, possiblement, més important que no això han estat les despeses que s'han fet no en funció que fossin útils a l'economia del conjunt de l'estat ans en funció que fossin considerades convenients per al foment del nacionalisme espanyolista. Aquestes despeses les hauríem d'agrupar en dos àmbits diferents: A. Per una banda, no s'han reduït els funcionaris de l'administració central en proporció a les competències que s'anaven transferint a les comunitats autònomes. B. Per l'altra, moltes de les inversions en infraestructures no s'han fet en funció de que convenguessin al conjunt de l'economia espanyola, ans en funció de que convenien al manteniment del centralisme. Pel que fa al primer àmbit, l'han intentat capgirar dient que hi havia moltes despeses, perquè hi havia molts més funcionaris per culpa de les autonomies, cosa que si en alguns casos podria ser relativament certa (el "café para todos" té aquest inconvenient), en conjunt s'ha produït perquè reduir funcionaris a Madrid suposava reduir el flux de capitals de l'estat cap a Madrid i, per tant, reduir la "força" econòmica de Madrid dins el conjunt de l'estat. Pel que fa al segon àmbit, per potenciar una capitalitat de Madrid que entenien que era una base fonamental del seu nacionalisme espanyolista, han prioritzat una xarxa radial de comunicacions, de trens d'alta velocitat, carreteres, etc., i un concepte centralista del funcionament dels aeroports, cosa que ha suposat unes inversions extraordinàriament elevades i poc rendibles que, a més de la tudadissa de doblers que ha comportat, ha impedit o dificultat que es fessin les inversions que sí que convenien al conjunt de l'economia de l'estat. Un exemple del que acabam de dir és que s'hagin fet línies d'AVE, Madrid-Sevilla, Madrid- València, Madrid- Alacant, Madrid- Barcelona, Madrid- Galícia, etc., totes elles deficitàries, i no s'hagin fet ni el corredor mediterrani ni el corredor atlàntic, que molta gent reclamava com a rendibles i que la Comunitat europea acaba d'ordenar a l'estat espanyol que es construesquen. El corredor mediterrani (Perpinyà-Barcelona-València-Murcia- Algecires) hauria generat riquesa a Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya, i de rebot també a les Balears; el corredor atlàntic ( Ferrol-A Coruña -Santiago- Pontevedra- Vigo- Tuy), hauria generat riquesa a Galícia i al nord de Portugal; les dues infraestructures sí que haurien estat rendibles, però com que no reforçaven el centralisme de Madrid, els governs espanyols s'han estimat més fer-ne unes altres que són una ruïna. Un altre exemple el podem trobar si comparam allò que s'ha gastat a l'aeroport de Madrid i al de Palma i ho comparam amb la rendibilitat i amb el trànsit d'avions dels dos aeroports, etc. És per això que afirmam que, tot i que aquesta crisi és a escala mundial i té la gènesi fonamental en l'intent del gran capital financer de concentrar el poder econòmic, polític, energètic i cultural en molt poques mans i impedir una autèntica democràcia, l'estam patint amb més intensitat del que la patiríem si no fos per l'actuació dels diversos governs del PP i del PSOE que han posat el seu nacionalisme espanyolista per davant dels interessos econòmics del conjunt de la població de l'estat.

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM

jubilats | 28 Novembre, 2013 22:44

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general. És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental. Les fal·làcies que els serveis públics funcionaven millor privatitzats (ja anam comprovant que no era vera), que havíem de fer plans privats de pensions per si arribaven a fallar les jubilacions públiques (molts de plans privats ja haurien fet fallida si els governs no haguessin salvat els bancs donant-los doblers públics), que s'havien de llevar els controls als bancs i deixar que les caixes funcionassin com si fossin bancs (ja en patim els resultats), que s'havien de reduir els controls urbanístics (ja hem tengut bombolla immobiliària), que s'havia de fer pagar més pocs imposts a la gent més rica, perquè així invertiria més i crearia llocs de feina (de moment ells són més rics d'ençà de la crisi i la resta o hem fet fallida, o tenim més precarietat laboral, o som a l'atur) etc., arribaren a intoxicar el pensament de molta gent i de molts de polítics teòricament d'esquerres, i són, aquestes fal·làcies, a l'arrel de la crisi actual. En el cas de l'estat espanyol (i en altres) la cosa s'ha agreujat per l'abundància dels casos de corrupció, de frau fiscal, d'inversions fetes arreu, més amb la intenció de cobrar-ne les comissions corresponents que no que servissin a l'interès públic, etc. Però aquí, possiblement, més important que no això han estat les despeses que s'han fet no en funció que fossin útils a l'economia del conjunt de l'estat ans en funció que fossin considerades convenients per al foment del nacionalisme espanyolista. Aquestes despeses les hauríem d'agrupar en dos àmbits diferents: A. Per una banda, no s'han reduït els funcionaris de l'administració central en proporció a les competències que s'anaven transferint a les comunitats autònomes. B. Per l'altra, moltes de les inversions en infraestructures no s'han fet en funció de que convenguessin al conjunt de l'economia espanyola, ans en funció de que convenien al manteniment del centralisme. Pel que fa al primer àmbit, l'han intentat capgirar dient que hi havia moltes despeses, perquè hi havia molts més funcionaris per culpa de les autonomies, cosa que si en alguns casos podria ser relativament certa (el "café para todos" té aquest inconvenient), en conjunt s'ha produït perquè reduir funcionaris a Madrid suposava reduir el flux de capitals de l'estat cap a Madrid i, per tant, reduir la "força" econòmica de Madrid dins el conjunt de l'estat. Pel que fa al segon àmbit, per potenciar una capitalitat de Madrid que entenien que era una base fonamental del seu nacionalisme espanyolista, han prioritzat una xarxa radial de comunicacions, de trens d'alta velocitat, carreteres, etc., i un concepte centralista del funcionament dels aeroports, cosa que ha suposat unes inversions extraordinàriament elevades i poc rendibles que, a més de la tudadissa de doblers que ha comportat, ha impedit o dificultat que es fessin les inversions que sí que convenien al conjunt de l'economia de l'estat. Un exemple del que acabam de dir és que s'hagin fet línies d'AVE, Madrid-Sevilla, Madrid- València, Madrid- Alacant, Madrid- Barcelona, Madrid- Galícia, etc., totes elles deficitàries, i no s'hagin fet ni el corredor mediterrani ni el corredor atlàntic, que molta gent reclamava com a rendibles i que la Comunitat europea acaba d'ordenar a l'estat espanyol que es construesquen. El corredor mediterrani (Perpinyà-Barcelona-València-Murcia- Algecires) hauria generat riquesa a Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya, i de rebot també a les Balears; el corredor atlàntic ( Ferrol-A Coruña -Santiago- Pontevedra- Vigo- Tuy), hauria generat riquesa a Galícia i al nord de Portugal; les dues infraestructures sí que haurien estat rendibles, però com que no reforçaven el centralisme de Madrid, els governs espanyols s'han estimat més fer-ne unes altres que són una ruïna. Un altre exemple el podem trobar si comparam allò que s'ha gastat a l'aeroport de Madrid i al de Palma i ho comparam amb la rendibilitat i amb el trànsit d'avions dels dos aeroports, etc. És per això que afirmam que, tot i que aquesta crisi és a escala mundial i té la gènesi fonamental en l'intent del gran capital financer de concentrar el poder econòmic, polític, energètic i cultural en molt poques mans i impedir una autèntica democràcia, l'estam patint amb més intensitat del que la patiríem si no fos per l'actuació dels diversos governs del PP i del PSOE que han posat el seu nacionalisme espanyolista per davant dels interessos econòmics del conjunt de la població de l'estat.

MANIFEST ANTICOLONIALISTA

jubilats | 08 Juliol, 2013 21:19

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ APROVADA PER L’ASSEMBLEA DEL IV CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA MANIFEST ANTICOLONIALISTA A. Constatam que la crisi, programada a l’àmbit mundial des del poder financer internacional, ha anat fent via arreu del Planeta, afavorint la retallada dels drets dels treballadors, dels drets dels jubilats, dels de les persones dependents..., provocant la fallida dels petits empresaris, la concentració de la banca, el segrest de les caixes d’estalvi, els processos d’apropiació privada de tot allò que era públic, anorreant la democràcia i fent dels governs un instrument per robar els béns del poble i donar-los als poderosos del Món. B. Verificam que el Govern espanyol, seguint la mateixa dinàmica de concentració de poder i de destrucció de la diversitat (que dificulta l’esmentada concentració en poques mans de la capacitat de decisió sobre la vida de tothom), ha continuat l’atac contra l’existència de pobles diferenciats dins l’Estat, atac que aquí ha estat especialment violent per la col·laboració entusiasta del Govern de les Illes Balears i dels diputats del Partit Popular que li donen suport. C. Comprovam que els qui manen, amb rentats de cervell ignominiosos, i fent servir tota l’artilleria de propaganda dels grans mitjans de comunicació, escampen i volen fer creure l’absurditat que els mallorquins som espanyols si deixam de ser mallorquins, o si procuram que no es noti gaire que ho som. Al mateix temps, amaguen que patim un robatori increïble per part de l’Estat, que suposa entre un 13 i un 14 per cent del PIB, que ja ha tengut com a conseqüència que passàssim de ser el núm. 1 a ser el núm. 5 en riquesa per càpita, abans de la redistribució dels impostos, i el núm. 14 o 15, després de l’esmentada redistribució. D. Sabem que continuam essent els qui més pagam per persona i estam molt per davall de la mitjana de l’estat a l’hora de rebre serveis, de manera que allò de la solidaritat que al·leguen es redueix a la categoria de farsa (comparant dades de Papeles de Economia Española, de la FUNCAS, i altres fonts consultades, es desprèn que dels 3.500 milions d’euros de dèficit fiscal de l’any 2002, es podia discutir si la contribució en funció de la “solidaritat” podria haver estat de 900 milions, o sigui que els primers 900 milions eren discutibles però els altres 2.600 milions eren, indiscutiblement, un robatori). E. Evidenciam com els diferents governs de l’Estat han tudat a balquena els doblers de tots per fer infraestructures, no en funció de la seva rendibilitat, ans en funció de reforçar la capitalitat de Madrid; no en funció d’allò que convenia a l’economia de la gent, ans en funció de l’ultranacionalisme espanyolista, que ha afectat les institucions de l’Estat, tant amb governs de la dreta com de l’esquerra, però que d’ençà de l’arribada al poder dels darrers governs del Partit Popular, tant al Govern balear com al Govern espanyol es mostren més descarats i més agressius que mai. F. Palesam que l’intent de fer desaparèixer els senyals d’identitat del nostre poble és de cada vegada més intens, el robatori que patim de cada vegada més descarat, la manipulació de la informació i del pensament de la gent de cada vegada més goebbeliana, i tot plegat més emmarcat en la dinàmica diabòlica que està dominant el funcionament de la política i de l’economia en l’àmbit mundial. Per tot això, ens hem refermat en el convenciment que, per més impossible que pugui semblar d’entrada, l’únic camí que ens pot permetre combatre el monstre s’ha de fer des de la diversitat, des de l’autonomia personal, des de la independència. Estam convençuts que la unitat només és enemiga de la concentració de poder quan es construeix des de la diversitat; que només les persones lliures poden aixecar un país i que només els pobles lliures poden bastir estructures internacionals que siguin democràtiques. Per tot el que hem manifestat anteriorment, DECLARAM 1. Que no ens interessa cap estructura estatal que no sigui bastida des del dret a decidir de cada un dels pobles o països que conformen aquell estat, ni cap estructura internacional que no sigui bastida des de la independència de cada una de les nacions i/o pobles que la integren. 2. Que, tot i que entre nosaltres n’hi ha que hi votaren a favor, les interpretacions que ha anat fent el Tribunal Constitucional de la Constitució Espanyola demostren que els qui tenien raó són els qui hi votaren en contra, i que aqueixes interpretacions evidencien que és una constitució colonialista que no permet la lliure convivència en igualtat de dignitat de les diverses nacions de l’Estat. 3. Que per continuar essent qui som i poder així ajudar a conformar un Món més just i solidari necessitam desfer-nos del doble colonialisme que patim, del colonialisme general que el poder financer internacional malaveja a exercir damunt tots els pobles de la Terra, i del colonialisme particular que l’Estat espanyol exerceix contra el nostre poble. En aqueixa lluita estam i en aqueixa lluita som, amb les armes de l’acció no-violenta, en peu de guerra. JUBILATS PER MALLORCA - IV CONGRÉS

MANIFEST ANTICOLONIALISTA

jubilats | 08 Juliol, 2013 21:19

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ APROVADA PER L’ASSEMBLEA DEL IV CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA MANIFEST ANTICOLONIALISTA A. Constatam que la crisi, programada a l’àmbit mundial des del poder financer internacional, ha anat fent via arreu del Planeta, afavorint la retallada dels drets dels treballadors, dels drets dels jubilats, dels de les persones dependents..., provocant la fallida dels petits empresaris, la concentració de la banca, el segrest de les caixes d’estalvi, els processos d’apropiació privada de tot allò que era públic, anorreant la democràcia i fent dels governs un instrument per robar els béns del poble i donar-los als poderosos del Món. B. Verificam que el Govern espanyol, seguint la mateixa dinàmica de concentració de poder i de destrucció de la diversitat (que dificulta l’esmentada concentració en poques mans de la capacitat de decisió sobre la vida de tothom), ha continuat l’atac contra l’existència de pobles diferenciats dins l’Estat, atac que aquí ha estat especialment violent per la col·laboració entusiasta del Govern de les Illes Balears i dels diputats del Partit Popular que li donen suport. C. Comprovam que els qui manen, amb rentats de cervell ignominiosos, i fent servir tota l’artilleria de propaganda dels grans mitjans de comunicació, escampen i volen fer creure l’absurditat que els mallorquins som espanyols si deixam de ser mallorquins, o si procuram que no es noti gaire que ho som. Al mateix temps, amaguen que patim un robatori increïble per part de l’Estat, que suposa entre un 13 i un 14 per cent del PIB, que ja ha tengut com a conseqüència que passàssim de ser el núm. 1 a ser el núm. 5 en riquesa per càpita, abans de la redistribució dels impostos, i el núm. 14 o 15, després de l’esmentada redistribució. D. Sabem que continuam essent els qui més pagam per persona i estam molt per davall de la mitjana de l’estat a l’hora de rebre serveis, de manera que allò de la solidaritat que al·leguen es redueix a la categoria de farsa (comparant dades de Papeles de Economia Española, de la FUNCAS, i altres fonts consultades, es desprèn que dels 3.500 milions d’euros de dèficit fiscal de l’any 2002, es podia discutir si la contribució en funció de la “solidaritat” podria haver estat de 900 milions, o sigui que els primers 900 milions eren discutibles però els altres 2.600 milions eren, indiscutiblement, un robatori). E. Evidenciam com els diferents governs de l’Estat han tudat a balquena els doblers de tots per fer infraestructures, no en funció de la seva rendibilitat, ans en funció de reforçar la capitalitat de Madrid; no en funció d’allò que convenia a l’economia de la gent, ans en funció de l’ultranacionalisme espanyolista, que ha afectat les institucions de l’Estat, tant amb governs de la dreta com de l’esquerra, però que d’ençà de l’arribada al poder dels darrers governs del Partit Popular, tant al Govern balear com al Govern espanyol es mostren més descarats i més agressius que mai. F. Palesam que l’intent de fer desaparèixer els senyals d’identitat del nostre poble és de cada vegada més intens, el robatori que patim de cada vegada més descarat, la manipulació de la informació i del pensament de la gent de cada vegada més goebbeliana, i tot plegat més emmarcat en la dinàmica diabòlica que està dominant el funcionament de la política i de l’economia en l’àmbit mundial. Per tot això, ens hem refermat en el convenciment que, per més impossible que pugui semblar d’entrada, l’únic camí que ens pot permetre combatre el monstre s’ha de fer des de la diversitat, des de l’autonomia personal, des de la independència. Estam convençuts que la unitat només és enemiga de la concentració de poder quan es construeix des de la diversitat; que només les persones lliures poden aixecar un país i que només els pobles lliures poden bastir estructures internacionals que siguin democràtiques. Per tot el que hem manifestat anteriorment, DECLARAM 1. Que no ens interessa cap estructura estatal que no sigui bastida des del dret a decidir de cada un dels pobles o països que conformen aquell estat, ni cap estructura internacional que no sigui bastida des de la independència de cada una de les nacions i/o pobles que la integren. 2. Que, tot i que entre nosaltres n’hi ha que hi votaren a favor, les interpretacions que ha anat fent el Tribunal Constitucional de la Constitució Espanyola demostren que els qui tenien raó són els qui hi votaren en contra, i que aqueixes interpretacions evidencien que és una constitució colonialista que no permet la lliure convivència en igualtat de dignitat de les diverses nacions de l’Estat. 3. Que per continuar essent qui som i poder així ajudar a conformar un Món més just i solidari necessitam desfer-nos del doble colonialisme que patim, del colonialisme general que el poder financer internacional malaveja a exercir damunt tots els pobles de la Terra, i del colonialisme particular que l’Estat espanyol exerceix contra el nostre poble. En aqueixa lluita estam i en aqueixa lluita som, amb les armes de l’acció no-violenta, en peu de guerra. JUBILATS PER MALLORCA - IV CONGRÉS
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb